Què són els implants dentals?
Els implants dentals són additaments, un tipus d’arrels artificials creades per a substituir dents absents o pèrdues per qualsevol causa. Són capaços d’integrar-se fins al punt de conviure de manera sana i totalment natural amb la resta de teixits de la boca. Actualment, se solen fabricar de titani químicament pur i són substituts de les arrels dentals. Després de col·locar-los endins del maxil·lar o de la mandíbula, un cop osteointegrats, serveixen per a fer costat a les noves dents artificials que s’uniran.
Com ja hem comentat, cada implant fa d’arrel artificial sobre la qual s’assenteixi la corona o pròtesi dental. Podem distingir, igual que en qualsevol dent:
- Fixació implantològica o implant dental (porció que queda sota la geniva)
- Pilar transepitelial (porció de la fixació que emergeix de la boca)
- Corona o pròtesi (que recobreix al pilar i és apreciable en la boca)
Com se subjecta l’implant dental a l’os?
Per mitjà del qual el professor Bränemark, va descriure als anys 50 com osteointegració, un procés biològic mitjançant el qual l’organisme estableix una connexió directa entre l’os i la superfície de l’implant.
Quan s’ha produït l’osteointegració, l’implant es troba fermament unit en l’os i pot suportar una pròtesi per a afrontar tots els requisits funcionals i estètics com si fos una dent natural sana.
Una altra característica de l’osteointegració és que és molt estable al llarg termini. Per tant, aquests tractaments ofereixen resultats satisfactoris que es gaudeixen durant molts anys.
Per a què serveixen la implantologia dental?
Optem per la implantologia dental o col·locació d’implants dentals quan es pretén:
- Reposar dents amb estabilitat similar o fins i tot superior a la de les dents naturals perdudes, evitant utilitzar dents adjacents. Rehabilitar la boca de manera funcional i estètica amb qualitat i precisió.
- Obtenir un ancoratge per a les pròtesis dentals mòbils que aporti l’estabilitat necessària per a donar confort i seguretat, com si fossin pròtesis fixes.
- Aconseguir que l’os dels maxil·lars mantingui la seva funció i no perdi volum per reabsorció. D’aquesta manera s’evita la deterioració dels teixits i l’aspecte de cara envellida per formació de plecs i arrugues.
- Possibilitar ancoratges que permetin efectuar altres tractaments —com els ortodòntics o ortopèdics— que, si no, a vegades serien impossibles de fer.
Com puc restaurar la dent aïllada que em falta?
Mitjançant un implant dental pot ser rehabilitada la pèrdua d’una dent natural SENSE NECESSITAT D’UTILITZAR O TALLAR les dents adjacents sanes. Així i tot, això és inevitable si s’opta per col·locar un pont recolzat en les dents.
S’adapta una corona unitària o independent sobre l’implant, que pot anar consolidada o unida mitjançant un petit cargol amagat. Amb això, l’aparença natural i les funcions masticatòries i de fonació queden totalment restaurades sense haver de donar-nos suport en dents adjacents.
Com puc restaurar la carència de diverses dents seguides?
Quan s’han perdut diverses dents, siguin anteriors o posteriors, i el tram sense dents és petit, es poden reposar les absències mitjançant una pròtesi fixa denominada pont, que pot anar recolzada en les dents naturals. Però si es vol evitar tallar-les, és més aconsellable posar diversos implants en el tram sense dents i, sobre ells, fer costat al pont.
En cas que, malgrat haver-hi dents naturals, els buits sense dents siguin tan grans que no s’aconselli col·locar un pont recolzat en les pròpies dents del pacient, haurà de triar entre una pròtesi amovible amb ganxos, retenidors i fins i tot paladar, amb la corresponent acceptació dels inconvenients que comporta aquest tipus de pròtesi, o bé optar per a col·locar diversos implants per a suportar els ponts. En general, avui dia els implants són l’opció més aconsellable.
Com puc rehabilitar la boca quan em falten totes les dents i els queixals?
La rehabilitació bucal d’algú que ha perdut totes les dents es pot fer mitjançant una pròtesi completa amovible. Aquestes “dentadures completes” poden presentar una sèrie d’inconvenients amb el pas del temps, com per exemple:
- Pèrdua d’estabilitat, ajust i retenció que ocasiona mobilitat, dificultat masticatòria i inseguretat.
- Reabsorció lenta però continuada de l’os alveolar dels maxil·lars.
- Nafres en zones de frecs.
- Pèrdua del gust i canvis en el sabor dels aliments.
- En algunes persones produeixen nàusea, la qual cosa dificulta el seu ús.
Aquests problemes, i la necessitat d’efectuar revisions freqüents, s’han de tenir en compte a l’hora de decidir el tipus de rehabilitació. Mitjançant la col·locació d’un nombre variable d’implants dentals, que dependrà de cada cas en particular, es pot adaptar una pròtesi estable, para la reabsorció de l’os en els maxil·lars i incrementar el confort i la seguretat.
En aquest cas es pot optar per una pròtesi completament fixa, que només pot ser retirada pel dentista, o per una sobredentadura, que assegura una estabilitat i un confort total quan està col·locada, encara que el pacient la pugui desmuntar.
Qui em pot assessorar?
Segurament, la primera informació sobre implants la hi haurà facilitat el periodoncista, que està totalment capacitat per a fer el diagnòstic i plantejar les alternatives terapèutiques.
El conjunt de professionals que intervenen per a restablir la salut bucal mitjançant tractaments amb implants dentals rep el nom d’equip implantològic.
Confiï en el seu dentista i en els components de l’equip implantològic, amb el convenciment que tant per a informar com per a aconseguir un resultat estètic i funcional òptim, fa falta que aquests professionals es coordinin i rebin l’ajuda inestimable d’un nombrós grup de col·laboradors altament qualificats, entre els quals cal destacar els radiòlegs, higienistes, auxiliars dentals i tècnics de laboratori dental. Tots l’ajudaran a millorar la salut i el benestar.
És molest, el tractament amb implants dentals?
Els procediments quirúrgics del tractament d’implantologia dental estan molt ben protocol·litzats i normalment no causen molta o gens de molèstia.
La gran majoria de casos es fa amb anestèsia local, igual que altres molts tractaments odontològics. Només es percep el soroll dels instruments i sensacions de pressió o palpitació en la zona. En cas que el pacient ho desitgi, es pot realitzar sota sedació conscient.
Durant el postoperatori, quan cessa l’efecte de l’anestèsia pot aparèixer molèstia, encara que ocasionalment podria ser més intensa.
Només algunes persones amb una predisposició especial poden patir inflamació de la zona operada i hematoma, habitualment a partir de les 24 hores de la intervenció. Aquests fenòmens no representen cap problema i són el reflex de la reacció reparadora dels teixits després de la intervenció.
En què consisteix el tractament amb implants dentals?
El procediment és diferent en cada cas i ha de ser personalitzat. El seu equip implantològic l’informarà amb detall.
Habitualment inclou:
- Fase inicial d’estudi i planificació
- Una o diverses actuacions durant la fase quirúrgica
- Fase restauradora
- Fase de manteniment
En què consisteix la fase inicial d’estudi i planificació del tractament?
El tractament amb implants dentals osteointegrats requereix procediments d’una alta complexitat tècnica. Per tant, ha d’estar molt planificat, i l’estudi s’ha de dur a terme en una o diverses visites amb l’objectiu de:
- Facilitar informació dels implants o del tipus de pròtesi indicada, si escau.
- Ajudar a escollir l’època ideal per a efectuar el tractament, atès que en algunes fases pot alterar el ritme de vida del pacient. La fase d’estudi és el moment ideal per a planificar-ho tot.
- Valorar individualment l’estat de salut bucal i general del pacient per a conèixer possibles riscos o contraindicacions del tractament.
- Oferir al pacient un pla de tractament amb la informació dels procediments clínics que se li practicaran.
- Recuperar la salut integral orientat sobre altres tractaments que pugui necessitar odontològics (periodontals, restauradors, endodòntics, articulars…) o generals.
Durant la fase d’estudi, l’equip implantològic l’assessorarà sobre els tractaments necessaris previs o posteriors al tractament implantològic.
Puc col·locar-me els implant en el moment de treure’m les dents, o haig d’esperar?
Depèn de la causa de la pèrdua de les dents. Si la pèrdua s’ha produït sense infecció i amb un llit ossi sa o no alterat, és possible.
En cas d’haver-hi infecció o haver-se produït alteracions de la qualitat o quantitat de l’os, s’aconsella esperar un temps perquè el llit ossi que rebrà l’implant es normalitzi. Si no, es pot comprometre la fiabilitat del tractament. En aquestes situacions, quan el cas ho requereixi per necessitats estètiques o funcionals, es pot confeccionar una pròtesi provisional, fixa o amovible que li permeti suportar el temps d’espera amb comoditat.
La durada del període d’espera dependrà de cada pacient. L’equip implantològic li podrà avançar, fins i tot abans de l’extracció, una durada aproximada.
Com és la fase quirúrgica?
Fan falta una o diverses intervencions quirúrgiques per preparar el llit ossi abans d’instal·lar els implants. En algunes ocasions cal fer tècniques regeneratives per poder posar l’implant completament envoltat per os i donar-li l’estabilitat que requereix.
Depenent de cada cas, aquesta col·locació es pot fer en un o en diversos actes quirúrgics:
- Si el procediment es fa en dues fases, en la primera s’insereix l’implant i se’l deixa totalment cobert per la geniva durant un període de temps variable. En la segona fase, generalment unes quantes setmanes després, es fa una petita incisió a la geniva per comprovar el bon estat de l’implant i efectuar la connexió del pilar, que queda en contacte amb el medi bucal i servirà d’unió amb la futura pròtesi.
- Quan l’implant es col·loca en una sola etapa quirúrgica —cosa cada vegada més freqüent—, s’instal·la la fixació o l’implant i, alhora, un component de connexió que queda en contacte amb el medi bucal, denominat pilar transepitelial o de cicatrització.
- En casos concrets, en un mateix dia es pot fer el procediment quirúrgic i col·locar una pròtesi dental fixa.
L’elecció d’un procediment o un altre depèn de criteris individuals que seran valorats per l’equip implantològic.
Quan puc necessitar procediments quirúrgics especials?
Encara que els implants gairebé sempre es fan seguint el procediment descrit anteriorment, de vegades hi ha casos en què les alteracions en la qualitat o quantitat de l’os o de la geniva requereixen tècniques per resoldre aquests problemes.
Aquests procediments empren empelts del mateix pacient o de materials sintètics, i volen incrementar la quantitat i qualitat del teixit del pacient a la zona que ha de ser intervinguda. D’aquesta manera, es poden col·locar implants en pacients que, si no, no els podrien rebre per deficiències en la seva anatomia.
Quines cures he de fer després de la col·locació dels implants durant el període d’osteointegració?
Un dels requisits per aconseguir l’osteointegració és la necessitat que el procés es produeixi sense interferències externes. Alguns dels factors que poden perjudicar aquest procés són els següents:
Les infeccions
Els pacients amb una higiene bucal descuidada, sobretot els qui pateixen malalties periodontals (piorrea), tenen major risc de patir contaminacions bacterianes dels implants.
Les càrregues sobre els implants
Sovint, les forces aplicades sobre els implants durant l’osteointegració poden interferir en el procés normal d’integració entre implant i ossos. Aquest risc és màxim en les persones que, durant aquest període, duen pròtesis provisionals recolzades sobre els mateixos implants o sobre la geniva que els recobreix.
L’hàbit de fumar
Els fumadors tenen més risc de patir complicacions perquè els elements nocius del tabac afecten el procés normal d’osteointegració. De fet, la majoria de les complicacions dels tractaments amb implants dentals es produeixen en pacients fumadors.
Evitar aquests factors de risc depèn de vostè; el seu equip implantològic li aconsellarà com fer-ho. Segueixi les instruccions i acudeixi a les revisions que estableixin per al control adequat del seu cas.
En què consisteix la fase restauradora o de col·locació de la pròtesi?
És l’etapa del tractament en què es col·loquen les dents sobre els implants adaptant corones, ponts o altres pròtesis. Es porta a terme quan s’ha verificat, mitjançant procediments específics, que l’osteointegració és adequada i que els implants i teixits que els envolten estan preparats per rebre forces.
Aquesta fase requereix un nombre variable d’etapes, amb visites dirigides per assegurar la integració funcional i estètica total de les noves dents en el conjunt de les estructures bucals i facials, i és tan important com la quirúrgica.
És imprescindible que els integrants de l’equip implantològic encarregats de la pròtesi (el dentista restaurador i el tècnic en pròtesi dental a càrrec del laboratori) es compenetrin bé.
De vegades, els requisits d’adaptació a la nova situació estètica i funcional són complexos, i s’han d’allargar bastant fins que s’aconsegueix una restauració òptima. Aleshores pot ser necessari portar pròtesis provisionals que, en tot cas, permetran una funció i una estètica raonable.
En el nostre centre disposem de sistemes digitalitzats de presa de mides de la seva boca per a la realització de les pròtesis, que li evitaran haver de suportar les pastes a la boca que tanta incomoditat produeixen.
Quant de temps he de romandre sense pròtesi durant el tractament?
Dependrà de cada cas.
Moltes vegades no hi ha compromís estètic o funcional, i pot ser que no calgui cap pròtesi provisional durant la fase d’osteointegració.
No obstant això, si el seu cas ho requereix, es pot tornar a adaptar una pròtesi provisional immediatament després d’haver finalitzat la fase quirúrgica.
Molt poques vegades haurà de romandre uns dies sense cap pròtesi pel risc que pugui interferir amb el procés de cicatrització i afavorir la infecció i les complicacions terapèutiques.
Si es pot rehabilitar el pacient amb una connexió immediata de la pròtesi als implants el mateix dia de la intervenció, només romandrà unes hores sense la pròtesi. En aquest cas, l’activitat normal es recuperarà molt aviat.
Després de l’operació, o fins i tot abans, l’equip implantològic li indicarà la conducta a seguir i l’assessorarà sobre qualsevol altre aspecte necessari per al seu benestar, atès que de vegades haurà d’introduir alguns canvis passatgers en la seva vida laboral o personal.
En què consisteix la fase de manteniment?
Múltiples estudis d’investigació han demostrat que els tractaments amb implants són molt segurs. Aquesta seguretat rau en protocols de control i manteniment exhaustius.
Cal establir una vigilància adequada i fer cures periòdiques de manteniment per evitar contaminacions bacterianes i els possibles desajustos de les pròtesis pel desgast que poden ocasionar l’ús i el pas del temps.
Amb les revisions de manteniment es vol controlar l’evolució dels resultats del tractament al llarg del temps, detectant precoçment qualsevol situació desfavorable que es pugui produir i actuant en conseqüència. En cas que no hi hagi cap problema, que és el més probable, s’executen rutines diagnòstiques i preventives que l’equip implantològic individualitza en cada cas concret per garantir la salut del tractament a llarg termini.
Els implants dentals són assequibles?
El tractament amb implants requereix posar a disposició del pacient procediments i mitjans materials amb una gran sofisticació tècnica. Comporten un cost superior a les alternatives convencionals de pròtesis. A més, dependrà de la durada i la complexitat de la rehabilitació necessària.
Quan es valora el tractament en funció dels beneficis obtinguts, la relació cost-benefici normalment és més favorable que qualsevol altra alternativa.
Si vol saber el cost, els dentistes que integren l’equip implantològic valoraran la situació i, si ho desitja, li faran un pressupost previ amb les diferents alternatives per assumir l’import. Així, no serà cap inconvenient per recuperar la salut i l’estètica.
Quant durarà el tractament?
Els tractaments amb implants dentals tenen una durada, un confort, una estètica, una fiabilitat i una predictibilitat molt superiors a altres tractaments per substituir dents naturals. La investigació sobre les tècniques que han fet possible la implantologia osteointegrada actual va començar el 1965, i hi ha pacients que fa més de 30 anys que porten pròtesis sobre implants dentals.
Igual que ocorre amb el resultat d’altres tractaments odontològics i mèdics, la durada dels implants i la rehabilitació protètica que suporten, depèn en gran mesura de les característiques anatòmiques i fisiològiques del pacient i dels seus hàbits, així com de l’alteració que hagi causat la pèrdua de les dents. No es pot oferir una estimació general de la vida prevista per als implants a tots els pacients.
Després de valorar el seu cas, l’equip implantològic podrà oferir-li una estimació aproximada de la duració del tractament.
En qualsevol cas, cal saber que els implants poden tenir complicacions a mitjà i llarg termini que poden fer que calguin tractaments addicionals i que, fins i tot en algun cas, calgui retirar l’implant. Per tant, cal entendre el tractament amb implants com una bona alternativa quan no és possible mantenir una dent (o ja se n’ha fet l’extracció), però mai serà una opció millor que mantenir la pròpia dent, si és possible.
Pot ser que l’organisme rebutgi els implants dentals?
La majoria d’implants dentals estan fabricats amb titani quirúrgic, un material que ha demostrat ser biocompatible, bioinert, estable, amb capacitat per integrar-se amb l’os (osteointegració) i una molt bona tolerància entre els teixits tous.
És un metall que no ha exhibit cap reacció tòxica ni irritant sobre el teixit viu. Això vol dir que l’organisme no el reconeix com a estrany. Per tant, és molt improbable que manifesti qualsevol mena de rebuig a aquest tipus de material. Hi ha pocs pacients amb al.lèrgia al titani.
No obstant això, durant els mesos següents a la col·locació, els implants poden patir complicacions que derivin en falta d’osteointegració i, per tant, pot ser que s’hagin de retirar. Aquestes situacions, tot i escasses, solen respondre a: infeccions en la zona operada, deficiències vasculars, alteracions en els processos reparatius de l’organisme —com els que són freqüents en fumadors— i estrès o sobrecàrrega funcional en els casos en què els implants suporten una pròtesi.
Quins problemes pot causar un tractament amb implants dentals?
Sabem que el 98% dels implants s’integren a l’os després de col·locar-los.
Un tractament amb implants dentals pot fracassar en etapes inicials quan no s’integra l’implant, generalment per infeccions o males condicions biològiques del pacient. En etapes posteriors, un cop produïda l’osteointegració, les complicacions poden produir-se per alteracions causades per desajustos o fractures de la pròtesi o dels elements d’unió de la pròtesi amb els implants, o per infeccions (periimplantitis). Si aquests problemes es detecten a temps i es corregeixen, és possible que l’implant es mantingui sa. En cas contrari, pot perdre’s.
Les possibilitats que el tractament fracassi depenen fonamentalment dels condicionants individuals de cada pacient i dels seus hàbits de salut i higiene, i del tipus d’implant emprat. No tots els implants de titani són iguals.
També són transcendentals les circumstàncies que puguin tenir relació amb la planificació i l’execució global del tractament. Per això és tan important que se n’encarreguin professionals amb experiència, formats i al corrent de les novetats científiques.
L’equip implantològic treballarà meticulosament per procurar prevenir aquests efectes no desitjats i, a més d’un adequat tractament quirúrgic i restaurador, li oferirà un pla de manteniment ajustat a les seves necessitats individuals. D’aquesta manera, mitjançant revisions periòdiques s’evitarà l’aparició de complicacions o, si apareguessin, s’aconseguirà tractar-les prestament. Així s’assegurarà l’èxit del tractament a llarg termini.
Com afecta el tabac al tractament amb implantologia dental?
El tabac pot influir molt negativament en els resultats dels tractaments amb implants dentals, fins i tot en aquells casos en què no hi ha cap altre factor de risc addicional.
Entre els efectes negatius del tabaquisme podem citar: que disminueix l’aportació sanguínia a l’os, a la geniva i a la mucosa que l’envolta; que altera les característiques dels teixits tous de la boca; que retarda la cicatrització i facilita les infeccions de les zones operades; i que disminueix la capacitat de reparació de les lesions, en actuar sobre les diferents cèl·lules que hi intervenen.
Tot això fa que avui sapiguem que el percentatge d’implants fracassats en pacients fumadors és més gran que en no fumadors.
Quines complicacions poden presentar-se durant el tractament amb implants dentals?
Sempre que una persona se sotmet a una intervenció quirúrgica, ha de donar el seu consentiment i saber que corre el risc que puguin sorgir complicacions no desitjades. En les intervencions per col·locar els implants també existeix aquest risc, però serà mínim si s’estudia i planifica bé el seu cas. Així, quan es prevegi col·locar implants en el sector posterior de la mandíbula o del maxil·lar superior, l’equip implantològic valorarà la possible relació amb estructures anatòmiques a tenir en compte, com poden ser el nervi dental —que recorre la mandíbula— o el sinus maxil·lar.
Per això, abans del tractament es farà un estudi minuciós per localitzar les estructures anatòmiques que s’hagin de respectar, per tal d’allunyar-se’n o manipular-les conscientment per poder col·locar els implants preservant la salut general.
Què es fa si es perd un implant?
Tot i que és una situació molt poc freqüent, els protocols terapèutics inclouen aquesta possibilitat i tenen prevista una actuació.
Si l’implant es perd abans de col·locar la pròtesi, es valora la causa de la pèrdua, es corregeixen tant la causa com les possibles conseqüències i, si encara és possible, es torna a col·locar un nou implant.
Si es perd després de col·locar la pròtesi, es desmunta la pròtesi i habitualment s’actua com en el cas anterior.
De vegades, els implants romanents són suficients per assegurar l’estabilitat de la pròtesi, i en aquests casos no és necessari reposar l’implant perdut.
Què sentiré o percebré en portar un implant dental?
El mateix que amb una dent natural.
Alguns pacients afirmen que gaudeixen de major seguretat i fermesa amb les dents suportades per implants. Això permet que el pacient s’oblidi que porta un material implantat.
Els implants dentals osteointegrats permeten subjectar una pròtesi dental amb tanta fermesa que, quan es mastega, no s’aprecia cap mena d’inseguretat. Amb la pròtesi sobre implants es té la sensació que la masticació és semblant a la natural, o fins i tot més consistent, de manera que es pot desenvolupar una força masticatòria similar a l’obtinguda amb la dentició pròpia, i fins i tot major.
De vegades, per alguna circumstància del tractament és impossible col·locar un nombre suficient d’implants per ancorar del tot la pròtesi, i cal posar un tipus de pròtesi semi-fixa anomenada sobredentadura. Tot i que es mou una mica, permet obtenir una gran estabilitat i uns nivells d’acceptació molt superiors als d’una pròtesi convencional.
Quin ritme de vida he de portar durant el tractament amb implants dentals?
El dia de la intervenció, després del tractament quirúrgic, pot trobar-se una mica cansat. Normalment, és a conseqüència d’haver estat pensant en l’operació. No es preocupi. Reposi a casa i procuri relaxar-se i distreure’s. La resta dels dies posteriors a l’operació, i fins que se li retirin les sutures, pot fer vida normal, però evitant fatigar-se en excés.
En cas d’haver de fer tècniques regeneratives o bé elevacions sinusals, si us plau, consulti les precaucions amb el periodoncista.
La fase restauradora, mentre es fan les pròtesis, no sol necessitar cap precaució especial.
L’equip implantològic li detallarà tot el que calgui perquè la seva vida continuï amb un ritme normal. Segueixi escrupolosament els seus consells d’alimentació, cures i medicació.
Tingui sempre a mà els telèfons de la clínica per consultar qualsevol dubte.
Els implants dentals em produiran mal alè?
Els implants dentals, en si mateixos, no produeixen mal alè. Si en tingués (halitosi d’origen oral), segurament seria per culpa d’una higiene deficitària, la gingivitis, la periodontitis (piorrea), o bé la presència d’altres infeccions en la cavitat bucal.
És molt important mantenir una higiene oral meticulosa de totes les estructures de la boca: llengua, geniva, dents naturals, implants i pròtesis instal·lades.
La salut de la boca, la fiabilitat dels tractaments i l’absència d’halitosi estan molt relacionades amb el manteniment d’una higiene oral correcta.
Si les pròtesis fossin de les que el pacient es pot extreure, ho hauria de fer cada dia per higienitzar-les fora de la boca.
En el cas de pròtesis desmuntables només a la clínica, es revisaran periòdicament i, quan s’estimi necessari, es desmuntaran per revisar-les i netejar-les.
Puc fumar si porto implants dentals?
En fumadors, els implants dentals responen pitjor. Per aquest motiu es recomana no fumar.
No es tracta només de complicacions en la cicatrització en la fase inicial d’osteointegració sinó també en el desenvolupament de periimplantitis, és a dir, pèrdua òssia al voltant de l’implant al llarg del temps.
Els efectes concrets del tabac sobre el pacient tractat amb implants són:
- Perjudica la cicatrització i els processos reparatius després de la cirurgia.
- Redueix l’aportació sanguínia a la zona i, amb això, la capacitat defensiva respecte a agressions microbianes.
- Dificulta el manteniment de la salut dels implants a llarg termini i compromet la durada del tractament.
Si vostè és fumador, ha de ser conscient d’aquests riscos i comentar-ho a l’equip implantològic abans de començar un tractament amb implants. Així, davant d’aquests inconvenients, i si escau, els protocols de tractament i seguiment posterior seran molt més rigorosos.
La gent notarà que porto implants dentals?
Una pròtesi sobre implants pot arribar a passar desapercebuda a simple vista, fins i tot per a un professional dental. De vegades, alguns condicionants anatòmics poden impedir un resultat ideal, però el seu equip implantològic el mantindrà informat de les circumstàncies particulars que afecten el seu cas amb una aproximació al resultat final.
Hi ha algun inconvenient per fer un tractament amb implants dentals durant l’embaràs?
Si està embarassada, és recomanable esperar fins que passi el part per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica d’implants dentals.
Si l’embaràs esdevé quan ha acabat la fase quirúrgica del tractament o quan ja du una pròtesi sobre implants, el desenvolupament del seu fill no es veurà afectat ni augmentarà el risc de perdre els implants. No obstant això, sí que és important adaptar el pla de manteniment periimplantari personal i professional a les noves necessitats que sorgeixin durant l’embaràs, a causa dels canvis fisiològics i hormonals que experimentarà el seu cos.
Es poden col·locar implants en un pacient diabètic?
La diabetis és una malaltia metabòlica que altera certes funcions de l’organisme; per exemple, la capacitat de resposta a les infeccions. No és aconsellable col·locar implants en pacients amb descontrol de la malaltia. Ara bé, quan la diabetis està controlada, el pacient pot respondre de manera normal, amb bons resultats i sense complicacions.
Tot i això, en aquests pacients és convenient que el protocol d’avaluació previ al tractament i de control posterior siguin més exhaustius.
El pacient amb tractament anticoagulant requereix alguna atenció especial?
En aquests casos és recomanable que, abans de la cirurgia, es facin actuacions concretes per normalitzar els nivells de coagulació o agregació plaquetària. Caldrà fer la interconsulta amb el seu metge per valorar els efectes de la descoagulació en el procediment quirúrgic.
Un cop col·locats els implants, el pacient pot tornar a la situació prèvia a la cirurgia, i és perfectament compatible mantenir nivells d’anticoagulació terapèutica en el pacient ja tractat amb implants.
Davant de qualsevol dubte, igual que en tota malaltia sistèmica o general, és convenient preguntar al metge si hi ha algun inconvenient o si s’ha de prendre alguna mesura de precaució.
Es poden col·locar implants a pacients amb osteoporosi?
L’osteoporosi és una malaltia que afecta la qualitat dels ossos, i l’osteointegració és un procés que depèn de la qualitat òssia inicial. Per tant, en principi no és una contraindicació absoluta, atès que modificant el protocol terapèutic s’assoleixen resultats similars als que s’obtenen amb persones sense osteoporosi.
En aquests casos, s’aconsella fer una valoració específica del cas i que la decisió sobre el tractament la prenguin conjuntament l’equip implantològic i l’especialista encarregat de la malaltia òssia.
És important, però que el periodoncista sàpiga si pren medicació per l’osteoporosi, perquè algunes medicacions poden complicar la cicatrització postquirúrgica.
En passar per un detector de metalls, sona l’alarma?
Els implants dentals no emeten cap senyal en passar pels sistemes de detecció de metalls que se solen posar per raons de seguretat en bancs, ports, estacions de tren, aeroports i nombroses institucions.
No cal dir res a ningú en passar pels arcs detectors de seguretat. No detectaran que porta implants.
Els implants dentals es treuen i es posen?
Així que els implants estan integrats a l’os, la unió és tan ferma que no es poden treure llevat de casos d’extrema necessitat, en què s’apliquen tècniques quirúrgiques especials denominades «de rescat».
El que sí que es pot treure i posar és la pròtesi sobre els implants. En alguns casos ho pot fer el mateix pacient, i en altres només el professional.
Hi ha edat límit per fer un tractament restaurador amb implants dentals?
No existeix una edat màxima per col·locar implants dentals. L’única limitació és l’estat de salut de cadascú. El nostre equip li indicarà les proves necessàries per verificar que la seva salut general permet efectuar un tractament amb implants.
L’edat mínima per col·locar implants dentals depèn que hagi finalitzat el creixement. Quan una persona ha finalitzat el seu desenvolupament, estarà en condicions de gaudir dels avantatges dels implants dentals. Abans no és recomanable.
El creixement no acaba sempre a la mateixa edat. El podem assessorar sobre les proves específiques que calen per diagnosticar la fi del creixement.
El tractament fa mal?
No, sempre es fa amb anestèsia local i, de vegades, amb sedació.
Amb la majoria dels pacients n’hi ha prou d’aplicar anestèsia local per evitar qualsevol molèstia. Així i tot, si cal, l’equip implantològic pot augmentar el seu benestar mitjançant medicaments relaxants o aplicant-li tècniques de sedació conscient.
Des del començament de l’estudi, durant tot el tractament i un cop finalitzat, quan descansi a casa, tot l’equip evitarà que tingui molèsties. Si escolta i segueix els seus consells, el postoperatori transcorrerà sense problemes.
Per estar tranquil, tingui sempre a mà el telèfon de la clínica per poder comunicar qualsevol dubte o problema que li sorgeixi.
Es poden col·locar implants dentals en pacients que pateixin una malaltia periodontal?
Els pacients que conserven alguna dent natural i pateixen una periodontitis activa corren el risc que els bacteris responsables de la malaltia periodontal infectin els implants col·locats i danyin progressivament l’os i la geniva al seu voltant.
De resultes d’això, es pot produir una PERIIMPLANTITIS, és a dir, una infecció al voltant d’un implant dental que en comprometrà la supervivència i que, si no es tracta correctament i a temps, en pot ocasionar la pèrdua.
Qui pateixi algun tipus de malaltia periodontal pot rebre un tractament amb implants dentals, sempre que la malaltia periodontal hagi estat tractada abans. Un cop el pacient estigui periodontalment sa i compleixi amb les seves cites de tractament preventiu, podrà sotmetre’s al tractament d’implants dentals.
Com que les periodontitis són malalties cròniques amb possibilitat de recidiva, els pacients que les hagin patit —en qualsevol de les seves variants—, i que tinguin dents naturals i implants, requeriran una vigilància especial, amb revisions i manteniments periòdics.
Com puc saber si pateixo una malaltia periodontal?
Vostè pot sospitar que pateix malaltia periodontal en els següents casos:
- Sagnat de les genives (normalment no s’aprecia en fumadors).
- Enrogiment o inflamació de les genives.
- Retracció de les genives (genives minvades o dents més llargues).
- Presència de tosca o acumulació excessiva de placa dental.
- Halitosi (mal alè).
- Separació progressiva de les dents.
- Mobilitat o pèrdua de dents.
En qualsevol cas, la simptomatologia acostuma a ser mínima, per tant, sempre està indicada l’avaluació per part del periodoncista.
Els problemes periodontals són molt freqüents, però en general tenen bon pronòstic quan es tracten bé. Sabem que el percentatge de la població que pateix algun tipus de gingivitis o periodontitis arriba al 96%, i les més greus afecten el 22% de la població.
Tota la informació editada per la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració, la SEPA, es pot accedir per internet a www.sepa.es.
Si perdo les dents per malaltia periodontal, és aconsellable que les reposi mitjançant implants dentals?
Sí, el tractament amb implants dentals és una bona manera de rehabilitar les dents perdudes en un pacient periodontal.
Els implants dentals substitueixen les arrels de dents perdudes per poder-hi col·locar una pròtesi dental de manera ferma, estable i que transmeti les forces de la masticació a l’os, la qual cosa estimularà el seu metabolisme i evitarà que l’os dels maxil·lars minvi progressivament i envelleixi les faccions de la cara. A més, en dotar la boca de dents implantades fortes disminuirem l’esforç de les dents naturals que es mantinguin i no sobrecarregarem suportant fundes o aparells. Sens dubte això farà que es conservin més temps i incrementarà la qualitat de vida.
Abans de res, hem de procurar mantenir sanes les dents naturals cuidant-les des de petits. Amb tot, si les haguéssim de substituir, avui dia els implants osteointegrats són la solució ideal. Poden ser la seva tercera dentició.
