En què es diferencien les gingivitis i les periodontitis

La gingivitis és una inflamació de la geniva que envolta a la dent i es produeix en totes les persones que acumulen el biofilm durant tres setmanes. A diferència de la periodontitis, aquesta inflamació s’autolimita, per la qual cosa es considera una patologia associada a una bona resposta defensiva.

No obstant això, precedida de gingivitis, la no resolució d’aquesta, pot portar, només en algunes persones, al desenvolupament de la periodontitis, ja sigui per factors ambientals, susceptibilitat genètica o ambdues. En la periodontitis la inflamació no queda només en l’àmbit supragingival, sinó que progressa al llarg de l’arrel de la dent, creant una separació entre dent i geniva anomenada bossa periodontal, on s’acumula el biofilm i es perpetua el procés inflamatori; en aquest cas, l’individu no és capaç de defensar-se de manera eficaç, l’única cosa que pot fer és intentar-ho permanentment, i ho fa mitjançant una reacció inflamatòria crònica. Però aquesta inflamació crònica destrueix les estructures de subjecció de la dent a l’os maxil·lar, de manera que progressivament es produeix una pèrdua de la base de sustentació de la dent, és a dir, pèrdua d’inserció, mobilitat i finalment pèrdua dental.

La bossa periodontal, aquesta separació que es crea entre la paret de l’arrel dental i la geniva, amb la inflamació, s’ulcera, i aquesta ulceració és la causant del sagnat gingival, un dels signes clínics de la malaltia.

A més del sagnat, la periodontitis s’associa a altres signes i símptomes: sensació de dents més llargues, espais entre les dents, canvi de la posició dental, hipersensibilitat dental, halitosi. El dolor sol ser poc manifest. La població no sempre identifica aquests signes i símptomes com a associats a patologia. Per exemple, hi ha moltes persones que pensen que el sagnat gingival és normal, perquè és bastant comú, quan sempre està en relació amb malaltia.

Els estudis que avaluen la prevalença de la periodontitis en la població laboral a Espanya en 2016 ens mostren que només el 5,4% d’aquesta població té les genives sanes; més de la meitat, el 56,3%, presenta gingivitis; en bastant més d’un terç, un 38,4%, periodontitis. Les formes avançades estan al voltant d’un 10%.

La prevalença de les periodontitis augmenta gradualment amb l’edat, tenint un pic d’increment de prevalença entre els 35 i 40 anys. A Espanya, presenten periodontitis un 65% dels majors de 56 anys, és a dir, 2/3 parts de la població espanyola.

No totes les gingivitis evolucionen a periodontitis. Perquè aquesta es produeixi, a més de la indispensable presència de biofilm dental i de la susceptibilitat genètica, és fonamental la influència de factors de risc. De fet, la periodontitis s’associa amb la presència de determinats factors de risc, que són aquells factors que augmenten la probabilitat de malaltia sense ser necessàriament causants.

Gingivitis

Gingivitis vs. Periodontitis

Periodontitis

La major part dels factors de risc són modificables, i, per tant, la nostra actuació pot ajudar a evitar l’aparició o progressió de la malaltia.

Entre els factors de risc de periodontitis trobem l’hàbit tabàquic, la diabetis mellitus, i la presència de bacteris específics; l’osteopènia i osteoporosi, algunes infeccions per virus, factors psicosocials com l’estrès i uns certs dèficits de la dieta.

El tabac es considera el major factor de risc ambiental de la periodontitis. La relació es produeix tant per a fumadors de cigarrets, de puros o de pipa i és dosi-dependent. I no es tracta únicament el tabac fumat, sinó que també els fumadors passius.

La resposta al tractament periodontal es quantifica aproximadament en la meitat de la millora obtinguda en els no fumadors i el 90% de les formes refractàries al tractament es dona en fumadors.

Presentar diabetis incrementa quasi tres vegades la prevalença i la gravetat de la periodontitis. I l’estrès produeix una desregulació del sistema immune, que afavoreix la resposta inflamatòria.

És freqüent que els pacients ens preguntin sobre la influència de la dieta en la seva malaltia: avui es comença a recomanar que no existeixi dèficit de vitamina C o D, seguir una dieta baixa en carbohidrats i afegir antioxidants a la dieta.

Un factor de risc contrastat és la presència de determinats bacteris en el biofilm periodontal. Seguint els coneixements actuals, es pensa que hi ha un bacteri clau, la Porphiromona gingivalis, que, fins i tot, existint en una petita quantitat, és capaç de modificar tan qualitativa com quantitativament el biofilm,  dotant-lo de característiques que afavoreixen l’aparició i progressió de la malaltia. No es tractaria d’un bacteri únic causant de malaltia, sinó que faria el biofilm més patogènic. La seva presència podria considerar-se un factor de risc quan se suma a la  flora comensal bucal.

Els bacteris bucals actuarien també a nivell epigenètic, és a dir, modificarien l’expressió dels gens de l’individu, modificant la regulació de la resposta inflamatòria.

La prevenció de les malalties periodontals i el seu tractament són simples, efectius, segurs i favorables des del punt de vista cost-benefici. Es basa essencialment en el control del biofilm supra i subgingival. En el cas de la gingivitis, el control de la placa supragingival porta a una restitució completa de la salut. En canvi, en el cas de la periodontitis, s’aconsegueix la detenció de la malaltia, i només en alguns casos podem realitzar tècniques regeneratives per a recuperar os perdut.

El tractament consisteix en el control del biofilm supra i subgingival. Per descomptat, això és indispensable. Però no únicament. No ens oblidem del control dels factors de risc.

El tractament de les periodontitis requereix una avaluació de salut general, eliminació de factors de risc, tractament en la clínica dental i també canvi d’hàbits higiènics del pacient, amb tècniques específiques d’higiene dental per al control de les malalties gingivals.

Comparteix aquesta informació