Per què es tenyeixen les dents?

Una gran part de la bellesa radica en un bonic somriure. Un dels seus elements essencials és tenir unes dents blanques amb unes genives rosades.

Per tenir el somriure desitjat, la primera premissa és tenir salut bucal. Les dents amb càries tenen fosques taques, que avui dia poden ser tractades mitjançant la seva eliminació i obturació posterior amb resines de les mateixes característiques estètiques que la dent natural. I les dents han d’estar emmarcades per unes genives que no estiguin ni inflades ni envermellides per la inflamació. Aquestes poden ser tractades eliminant els bacteris que han creat la inflamació. Sens dubte, la salut és la primera premissa per a una boca bonica. Però hi ha altres aspectes que cal tenir en compte, com les tincions de la dent.

El color de la dent és diferent entre les diferents persones, tal com passa amb el color dels cabells o dels ulls, i canvia d’una dent a l’altra de la boca o fins i tot a la mateixa persona al llarg de la seva vida. Però aquest color es pot modificar. Hi ha tincions de la pròpia dent, anomenades intrínseques, que tenen el seu origen a l’interior de la pròpia dent o formen part de la seva estructura i altres que són dipòsits amb color, anomenades extrínseques.

En primer lloc, parlarem de les tincions extrínseques. És important insistir que aquestes només es produeixen si sobre la dent hi ha una pel·lícula a què s’adhereixen els productes pigmentants. Aquesta pel·lícula de base és eliminable amb un eficaç raspallat dental, de manera que la primera prevenció per evitar les tincions serà tenir una correcta i continuada higiene dental.

Sabem que hi ha determinats hàbits o productes que tenen més possibilitat de produir canvi de color a les dents: aliments, tabac, medicacions i productes bacterians són els més freqüents.

Entre els aliments més capaços de crear tinció hi ha el te, el cafè, el vi negre i la cola. El seu ús continuat acumula la coloració especialment en superfícies llises de la dent. En el cas dels fumadors, la nicotina i el quitrà són els que es dipositen sobre la dent, ja sigui tabac de cigarreta, pur o pipa. Es dipositen en qualsevol superfície de la dent, encara que inicialment al coll. Hi ha també tincions metàl·liques. En alguns casos, són d’origen laboral; en altres, per exemple, per prescripció mèdica, com ara suplements de ferro. El color de la tinció varia en funció del metall dipositat; així, el ferro la produeix de color bru, mentre que el coure verdós, el potassi negre violaci i el nitrat de plata grisa.

Amb certa freqüència és recomanat pel dentista l’ús de col·lutoris o gels amb clorhexidina. El seu ús perllongat produeix tincions de color marró. La concentració del producte i la seva freqüència i durada a l’hora de fer-lo servir influeix en la intensitat de la coloració, sobretot associat a l’ús de dietes capaces de produir tincions.

Tenen gran importància, per la seva freqüència, les tincions per bacteris. La tosca o tàrtar es diposita sobre la dent després de la calcificació de la placa bacteriana que no ha estat retirada eficaçment pel pacient amb el raspallat dental. Inicialment és de color blanc groguenc, però posteriorment es pot tenyir per substàncies com el cafè o el tabac. S’acumulen amb més freqüència a les dents anteroinferiores i als molars superiors. Aquests dipòsits de tosca endureixen adherits a la dent, per la qual cosa només són eliminables pel professional. Però hi ha altres dipòsits d’origen bacterià menys freqüents i igual de molestos, com els de color verd per la fenacina de bacteris i fongs, més freqüent en nens o adolescents; o també en nens, els de color taronja, sobretot al coll de les dents, en aquest cas eliminables amb un bon raspallat. Encara que no són exclusives de la infància, no és infreqüent que els pares es preocupin per les tincions puntejades de color negre a la zona de la dent més propera a la geniva. Són dipòsits de sals de ferro procedents de la dieta i metabolitzats pels bacteris bucals; aquestes són les més difícils d’eliminar amb el raspallat o amb el tractament a la consulta.

La importància del raspallat

Per evitar aquestes molestes coloracions sobre la dent hem de realitzar un raspallat correcte i hem de netejar les superfícies dentals entre les dents mitjançant seda dental o raspalls interdentals. Evitar tenir una pel·lícula on s’adhereixin les substàncies colorants és essencial. És recomanable no fer servir pastes abrasives, que deixarien una superfície dental més rugosa on seria més fàcil el dipòsit de pigments.

Quan ja s’ha produït la tinció, la higiene dental professional al consultori aconsegueix eliminar-les. Un cop finalitzat, és indispensable un polit dental amb pasta de gra fi, que deixarà una superfície ben llisa. S’haurà d’associar amb un canvi d’hàbits, amb una higiene dental eficaç a casa i una reducció a l’exposició als elements pigmentants capaços de produir la tinció.

Coloració intrínseca de la dent

En relació amb la coloració intrínseca de la dent pot ser fosca per diferents causes:

– Coloració durant l’erupció de la dent, com en el cas de les fluorosis (ingestió de fluor en excés), haver pres tetraciclines a la infància, o les hipoplàsies d’esmalt.
– Enfosquiment lligat a l’edat.
– Posterior a traumatismes.

En aquests casos, podem fer blanquejaments dentals professionals no invasius, que us ajudaran a eliminar les taques i donar llum al vostre somriure. S’utilitzen productes segurs que no afecten l’estructura de l’esmalt dental. Abans de res, realitzem un estudi previ per veure si les seves dents són aptes per realitzar el blanquejament dental, i el nostre professional us indicarà el color més adequat, bonic i natural per a la seva dentadura.

No dubteu a consultar-nos, per informar-vos del millor sistema de blanquejament si és el cas.