Per a què serveix la geniva?
Forma part del sistema de suport de la dent als maxil·lars. Si la geniva està sana, les dents estan fermament subjectes. Així es garanteix que acompleixin correctament la missió masticatòria i aïllin l’organisme de les agressions que arriben del mitjà extern a través de la boca.
La geniva forma part del periodonci, juntament amb l’os alveolar i el lligament periodontal. El lligament periodontal i l’os alveolar insereixen la dent a l’organisme, mentre que la geniva és la barrera que la protegeix de les agressions físiques, químiques i bacterianes que venen de l’exterior.
Com són les genives sanes?
Les genives sanes s’adapten a les dents de manera fistonada, són de color rosa clar i no sagnen.
Per què emmalalteixen, les genives?
La causa més freqüent que fa que la geniva emmalalteixi són els bacteris. A la boca hi ha més de 300 tipus diferents de bacteris, i moltes són potencialment lesives per al periodonci.
Els bacteris que habiten a la boca es dipositen sobre la superfície de les dents i al solc gingival, i constitueixen la placa bacteriana també anomenat biofilm dental.
Quan els bacteris sobrepassen un nivell concret, poden produir lesions als teixits periodontals. La gravetat de les lesions produïdes per els bacteris al periodonci depèn de la susceptibilitat individual, que és una característica determinada genèticament.
La malaltia periodontal és hereditària?
L’element fonamental que determina si es patirà malaltia periodontal és la predisposició individual, condicionada genèticament. És un error pensar que n’hi ha prou amb la predisposició genètica per patir periodontitis. Cal que hi hagi bacteris.
Sovint, les persones que pateixen periodontitis, sobretot les més avançades, troben que també afecta pares o germans, cosa que n’evidencia el caràcter familiar i hereditari. El fet que siguin tan freqüents moltes vegades treu pes a aquest element, atès que l’alta incidència fa que es considerin una coincidència.
(si) BACTERIS + (si) PREDISPOSICIÓ GENÈTICA = PERIODONTITIS
(si) BACTERIS + (no) PREDISPOSICIÓ GENÈTICA = GINGIVITIS
(no) BACTERIS + (si) PREDISPOSICIÓ GENÈTICA = SALUT
Per tant, i considerant que avui dia podem fer poca cosa per modificar la predisposició genètica, la manera de prevenir i tractar les periodontitis és controlant la placa bacteriana.
Té influència el tipus de dieta en la salut de la geniva?
A diferència de la càries dentària, l’alimentació no sembla que jugui un paper important en la salut de la geniva. Malgrat tot, probablement consumir aliments que facilitin l’autohigiene bucal, com ara les fruites i les verdures, té un efecte beneficiós. També es recomana una dieta baixa en hidrats de carboni i rica en antioxidants.
Quina relació hi ha entre les malposicions dentàries i la malaltia periodontal?
Si un té una gran cura de la boca, les malposicions no comporten un major risc de patir periodontitis, però en persones menys atentes a la seva boca, no comporten més risc de sofrir periodontitis, però si no som tan acurats amb la higiene, les dents mal col·locades poden afavorir l’aparició de problemes de geniva, tant gingivitis com periodontitis, perquè la higiene es complica i els bacteris creixen millor.
Una vegada els pacients tractats periodontalment han estat curats, se sol recomanar que se sotmetin a un tractament per a col·locar correctament les dents. D’aquesta manera, a la llarga el seu pronòstic millorarà, amb el corresponent benefici estètic.
Com afecta la geniva, el tabac?
Tot i que el tabac no produeix directament la malaltia de les genives, sí que n’agreuja l’evolució i redueix l’eficàcia del tractament.
El tabac agreuja l’evolució de les periodontitis reduint l’aportació sanguínia als teixits de la geniva, de manera que la seva capacitat defensiva enfront dels bacteris disminueix. Aquest efecte no té relació amb el fet d’empassar-se o no el fum, sinó amb el nombre de cigarretes consumides. L’efecte màxim arriba quan es fuma més d’un paquet al dia; és dosidependent i també afecta els fumadors passius.
En els pacients que deixen de fumar, després d’uns mesos la geniva adquireix unes característiques que la fan similar a la d’una persona que no ha fumat mai. Per tant, deixar de fumar és una garantia de salut per a la geniva i, en cas de patir periodontitis, d’ajut en l’eficàcia del tractament.
Quins medicaments poden afectar la meva geniva?
Hi ha tres tipus principals de medicaments amb efecte sobre la geniva, que es caracteritza per l’augment de volum i la inflamació:
- Alguns dels que s’utilitzen després de trasplantaments d’òrgans, com la ciclosporina
- Antihipertensius com la nifedipina
- Anticonvulsius com la difenilhidantoïna, utilitzada en pacients epilèptics
Si vostè està prenent algun d’aquests medicaments, consulti el metge i el dentista perquè li facin recomanacions.
Els anticonceptius orals en alguns casos poden tenir un efecte d’envermelliment i augment de sagnat de les genives, especialment quan són usats a llarg termini.
Quines són les principals malalties del periodonci?
Les més freqüents són sens dubte les conegudes com a malalties periodontals. Les formes lleus s’anomenen gingivitis, que afecten només la geniva, mentre que les greus són les periodontitis, en què es produeix una destrucció dels teixits profunds, com el lligament periodontal i l’os alveolar.
Existeixen moltes malalties que poden afectar el periodonci, com ara algunes afeccions dermatològiques que es manifesten per mitjà de butllofes, úlceres i canvis de color. Algunes poden denotar afeccions greus, com ara el càncer.
Les malalties de la geniva són molt freqüents?
Són de les més freqüents en els humans. Els estudis d’investigació han demostrat que la gingivitis afecta gairebé tota la població, tant infantil com adulta. Tot i que les periodontitis amb prou feines afecten els infants, un de cada dos adults a partir dels 35 anys en pateix.
A quina edat poden començar a presentar-se les malalties de les genives?
Les gingivitis són molt freqüents des de la infància. Les periodontitis són molt menys freqüents en infants, tot i que, quan ho fan, són molt més greus i amenacen de manera molt seriosa la dentició.
Les més freqüents apareixen en adults. Normalment, com més jove és la persona, més agressiva serà la periodontitis i necessitarà més cures i més control al llarg del temps.
Les dones tenen més risc de patir una malaltia periodontal?
No, no està demostrat que sigui més freqüent, però en algunes etapes de la vida de la dona relacionades amb canvis hormonals —com els embarassos i la menopausa— es produeixen alteracions en la geniva que necessiten una cura especial.
Quines conseqüències tenen les malalties periodontals?
Si no es tracten, provoquen la pèrdua de les dents en un període variable de temps. No tenir dents és un problema sanitari de primer ordre, atès que produeix grans seqüeles funcionals, estètiques i psicològiques a aquells qui es troben en aquesta situació.
A Espanya, el percentatge de desdentats parcials de 40 anys és del 52%, i el de desdentats totals de 60 anys del 41%. El cost econòmic de reposar les dents perdudes és difícil d’assumir per la sanitat estatal i per moltes economies particulars, cosa que origina un problema important d’accessibilitat a un dret tan fonamental com el de la salut.
Fa poc s’han demostrat diverses conseqüències importants per a la salut general, com la relació de les periodontitis avançades amb patologies cardiovasculars, diabetis, parts prematurs o naixements de nens de baix pes, reducció de la fertilitat, càncer i fins i tot Alzheimer.
L’OMS ha inclòs en les malalties periodontals dintre del grup de les malalties cròniques no transmissibles, per les seves conseqüències a nivell bucal i a nivell general, de manera que es remarca la necessitat de la prevenció d’aquestes malalties que afecten gran part de la població.
Com puc saber si la meva geniva està malalta?
Els símptomes són el sagnat espontani o quan es raspallen les dents, l’aparició de pus a la geniva, mal gust o mal alè, envermelliment, retracció, canvi de posició de les dents, sensibilitat tèrmica, dolor i fins i tot mobilitat.
El diagnòstic precís només el pot fer el dentista o periodoncista, per la qual cosa, si concorren algunes d’aquestes circumstàncies, l’haurà de consultar perquè valori la situació i l’aconselli sobre com actuar.
És normal que la geniva sagni?
No és mai normal que una geniva sana sagni.
El signe que ens avisa més precoçment de l’existència de problemes és el sagnat espontani o en raspallar les dents. Una geniva que sagna pot presentar una gingivitis (problema lleu) o una periodontitis (problema greu). Cal que un dentista determini quina de les dues afeccions l’afecta.
De vegades augmenta la tendència de sagnat de genives, com en alguns moments de la vida de la dona, en relació amb canvis hormonals. Ho veurem posteriorment.
És reversible la mobilitat dental produïda per periodontitis?
La mobilitat sol persistir malgrat el tractament periodontal perquè el nivell d’os no es recupera després del tractament en la majoria de les ocasions, el que s’aconsegueix és un manteniment indefinit del suport ossi. Les dents que presenten mobilitat en el moment del diagnòstic solen perdre’s a mitjà o llarg termini malgrat el tractament i aquesta és una raó que justifica la necessitat de realitzar un diagnòstic i tractament precoç de les periodontitis.
És normal que les dents es moguin?
Normalment les dents no es mouen. Només pot aparèixer una mica de mobilitat en circumstàncies especials, com ara en els tractaments d’ortodòncia. Es considera normal i al final desapareix. La malaltia periodontal no és l’única causa de mobilitat dental, però sí que és la més freqüent. En aquest cas és un signe molt tardà i, quan apareix, indica una situació terminal. Els tractaments són més complexos i els resultats terapèutics, pitjors.
La mobilitat reflecteix que al voltant de la dent s’ha perdut suport o ancoratge a l’os maxil·lar. Com més gran és, més avançada està la malaltia.
Altres circumstàncies en què augmenta la mobilitat s’associen a la força exercida sobre les dents amb una intensitat i direcció inadequades, en el bruxisme. En aquests casos, però, cal un tractament diferent.
La mobilitat associada a la inflamació gingival es pot reduir. Però malgrat el tractament periodontal, la mobilitat sol persistir perquè el nivell d’os no es recupera gairebé mai després del tractament. El que s’aconsegueix és mantenir al llarg del temps el suport ossi. Com més precoç és el diagnòstic i més aviat es realitza el tractament, millor és el pronòstic dental.
La malaltia periodontal pot produir mal alè o halitosi?
Alguns bacteris que causen periodontitis produeixen el metabolisme de proteïnes amb compostos volàtils que s’eliminen per l’alè. Aquests gasos solen contenir sofre, que provoquen la mala olor característica. Un altre resultat del procés inflamatori que es produeix al periodonci malalt és el pus que s’acumula a la bossa periodontal. Aquest pus produeix sensació de mal gust de boca i mal alè.
Després del tractament, aquest símptoma gairebé sempre desapareix de manera total o parcial.
Una bona higiene oral pot prevenir la malaltia periodontal?
La millor manera de prevenir la periodontitis és mantenir una higiene oral correcta. Si no hi ha gingivitis o es tracta a temps, no evolucionarà a periodontitis.
Per tant, la higiene oral és un pilar important de la prevenció de periodontitis, però no l’únic. S’ha d’acompanyar de revisions periòdiques al periodoncista perquè les diagnostiqui precoçment en cas que apareguin.
Què he de fer si la meva geniva està malalta?
Consultar amb el periodontista. Valorarà clínicament si existeix periodontitis o només gingivitis i li aconsellarà el tractament més adequat per a cada cas.
Quina mena de raspall dental he d’utilitzar, i quan l’he de canviar?
Un bon raspall dental ha de ser petit per arribar a totes les zones de la boca i tenir cerres de niló de duresa intermèdia per no danyar la geniva. Si fa servir el raspall dental durant massa temps, es deterioren les cordes i l’eficàcia de neteja minva. El termini mitjà que es recomana el canvi de raspall és de 3 mesos.
Per decidir quin és el millor raspall per a la seva boca, demani consell al periodoncista. El farmacèutic també el pot aconsellar com a expert.
Per prevenir les malalties de la geniva, n’hi ha prou de raspallar-se les dents?
No. El raspall no arriba als espais interdentals. Per mantenir aquestes zones lliures de bacteriscal emprar la seda o el fil dental. Tot i que al principi costa aprendre a utilitzar correctament la seda dental, amb una mica de paciència es pot assolir una destresa suficient. Així, es pot aplicar correctament a tota la boca en uns quants minuts.
En alguns casos, en comptes de fil dental cal fer servir els raspalls interdentals. N’hi ha de diferents mides per adaptar-se a l’espai que tingui entre les seves dents.
Si olora la seda o el raspallet després de fer-los servir, comprovarà que desprèn mala olor. Això és reflex dels bacteris i l’alteració que produeixen en la seva geniva. Com més temps passi sense realitzar higiene interdental, l’olor serà pitjor.
Amb quina freqüència m’he de netejar les dents per prevenir les malalties de la geniva?
Convé raspallar-se les dents un mínim de dues vegades al dia. Es recomana que sigui amb dentifrici amb fluor per reduir el risc de càries.
Tingui present que, encara que aconsegueixi una bona higiene oral i cregui que la geniva està sana, cal fer revisions periòdiques amb el periodoncista per tal que en verifiqui l’estat de salut i prengui mesures en cas que empitjori.
Les malalties de la geniva tenen relació amb l’alimentació?
A diferència de la càries dentària, en què la ingesta de sucres és un factor decisiu, en el cas de les malalties de la geniva, l’alimentació no n’afavoreix l’aparició. Es recomana però, una dieta baixa en hidrats de carboni i rica en antioxidants.
La cura periodontal pot ajudar a prevenir la càries?
En pacients sotmesos a un programa de cura periodontal periòdic, que inclou una correcta higiene oral i visites programades al periodoncista, es redueix significativament l’aparició de noves càries dentàries.
Això és perquè el control de la placa bacteriana també és eficaç per prevenir la càries i, si apareix, es detecta quan encara és petita i el tractament és senzill.
Les infeccions de geniva són contagioses?
Algunes investigacions recents han demostrat que la gent que conviu durant anys amb un pacient periodontal durant períodes llargs de temps té més possibilitats de contraure la malaltia. Els familiars més susceptibles són els fills i les parelles estables, i el vehicle de transmissió, la saliva.
En tot, si pateix aquesta malaltia, convé que aconselli als seus familiars que facin una revisió senzilla amb el dentista per descartar l’afectació.
Si pateixo una malaltia periodontal, quines cures he de fer per no contagiar els cercles més íntims?
Cap en especial. La millor manera d’evitar el contagi és amb un control correcte de la malaltia, que aconsegueix erradicar els bacteris que produeixen la mateixa i el converteixen en no contagiós.
Puc saber si els meus fills tindran una malaltia periodontal en el futur?
Actualment, el millor que podem fer són les revisions freqüents amb el periodoncista, l’eliminació de la gingivitis que hi pugui haver i adquirir bons hàbits d’higiene oral.
Es poden dur a terme proves en individus sans que ens indiquen si tenen major risc de patir malalties periodontals en el futur.
Les proves genètiques comercialitzades relacionades amb les malalties periodontals estan més en relació amb el pronòstic periodontal que en assegurar si es tindrà o no la malaltia en el futur.
Puc evitar que els meus fills pateixin problemes de genives si jo els pateixo?
A més del que ja s’ha exposat en la pregunta anterior, la millor manera d’evitar que els seus fills contraguin la malaltia —si tenen predisposició genètica a patir-la— és ensenyar-los des de petits a mantenir hàbits d’higiene oral adequats. És a dir, fer que es raspallin les dents després de cada àpat i dur-los al dentista periòdicament perquè els visiti.
Què és la cirurgia periodontal?
És una fase del tractament que permet eliminar els bacteris de les zones més profundes de la bossa periodontal i corregir els defectes anatòmics produïts per la malaltia. De vegades és possible recuperar l’os perdut aplicant tècniques regeneratives amb membranes o proteïnes derivades de l’esmalt.
Un altre procediment quirúrgic és el que es coneix com a cirurgia mucogingival, que permet corregir alteracions de la quantitat o qualitat de la geniva per millorar el pronòstic d’algunes dents o per raons estètiques.
Com es tracten les malalties de la geniva?
El tractament pretén eliminar els bacteris que generen la malaltia, corregir els factors que ens fan més susceptibles, com el tabac i algunes alteracions dentàries com les malposicions, i crear les condicions perquè la malaltia es pugui mantenir sota control a llarg termini.
En el cas de la gingivitis, n’hi ha prou de millorar la higiene oral i fer profilaxis periodontals, que són actuacions preventives ràpides, senzilles i no molestes.
En les periodontitis, en primer lloc, es fa un estudi periodontal clínic i radiològic precís per valorar la situació inicial. De vegades calen altres proves complementàries.
La fase bàsica del tractament pretén eliminar els bacteris de la bossa periodontal, i se’n diu raspat. Quan la bossa periodontal és profunda, habitualment no s’aconsegueix controlar bé la infecció, i és necessària la cirurgia periodontal.
Quan la malaltia està controlada, s’inicia el manteniment periodontal, per a la prevenció de la recidiva de la malaltia periodontal i la progressió de la pèrdua òssia.
Es pot recuperar l’os perdut per culpa de la malaltia periodontal?
Sovint, els defectes que la malaltia periodontal produeix a l’os maxil·lar reuneixen unes característiques específiques que en possibiliten la regeneració. Els procediments regeneratius s’apliquen de diferents maneres, amb sistemes de regeneració tissular guiada, com les membranes, o amb substàncies derivades de proteïnes orgàniques que estimulen el creixement ossi.
Aquests procediments requereixen una alta qualificació, i només es recomanen en alguns casos. Per tant, hauran d’aplicar-se després d’un estudi minuciós de cada cas a càrrec d’un periodoncista altament qualificat.
El tractament periodontal millora l’estètica bucal?
No hi ha res pitjor que veure una boca amb genives envermellides i sagnants. La salut de la geniva assegura un color rosa i un aspecte de boca sana. Tot sovint la malaltia periodontal fa que les dents semblin més llargues per culpa de la retracció de la geniva. De vegades, després del tractament periodontal les dents semblen una mica més llargues perquè, en desaparèixer la inflamació, la geniva perd una mica de volum.
La millor manera d’evitar aquest efecte negatiu és un diagnòstic precoç per poder prendre mesures abans que s’hagi perdut l’os i la geniva al voltant de la dent.
En altres casos apareixen recessions localitzades de la geniva en algunes dents, però es poden tractar amb èxit mitjançant procediments senzills.
Què és la cirurgia estètica periodontal?
Són procediments que ajuden a mantenir l’harmonia del somriure o corregir els defectes produïts per les periodontitis o altres alteracions.
Constitueixen un ajut per al dentista en molts tractaments de tipus protètic i, a llarg termini, també ajuden a preservar la salut de la geniva.
Es necessiten anàlisis i proves complementàries?
Per tractar la major part de les periodontitis no cal fer cap anàlisi, però en algunes formes agressives que apareixen en persones joves o amb malalties de caràcter general com la diabetis, pot ser aconsellable identificar els bacteris mitjançant procediments de microbiologia per verificar que han estat erradicades.
Els pacients amb una resposta inflamatòria incrementada tenen més possibilitats de patir periodontitis i de respondre pitjor al tractament. En aquests casos, cal aplicar protocols preventius i terapèutics individualitzats i més exhaustius.
Per els testos microbiològics, les mostres es prenen de la bossa periodontal sense mètodes invasius, i permeten fer més eficaç el tractament de casos complexos.
En què consisteix el manteniment periodontal?
És una etapa fonamental del tractament i l’única manera d’aconseguir el control de la periodontitis a llarg termini. Les fases bàsiques i quirúrgiques són molt eficaces per controlar els bacteris i aconseguir la salut periodontal, però tendeixen a recolonitzar la bossa periodontal des d’altres reservoris bucals. Si no s’actua com cal, la malaltia sol reaparèixer al cap d’uns quants mesos.
En cada visita de manteniment, el dentista o l’higienista durà a terme un protocol: verificarà la situació clínica dent per dent, valorarà la higiene bucal i eliminarà el càlcul i els bacteris individualment segons com estigui cada zona de la boca. És important destacar que el manteniment periodontal no és la neteja bucal, sinó una actuació mèdica individualitzada segons la situació del pacient en cada moment concret.
La freqüència de manteniment es defineix en cada cas particular, però normalment consisteix en una visita cada 3-6 mesos.
Es pot tractar la malaltia periodontal amb antibiòtics?
Els antibiòtics són substàncies capaces d’eliminar els bacteris o inactivar-los. Per tant, la malaltia periodontal, que és una infecció, es pot tractar amb antibiòtics. Atès el caràcter crònic de les periodontitis no és recomanable utilitzar-los de manera continuada, perquè l’ús perllongat produeix resistències dels bacteris i efectes secundaris indesitjables sobre l’organisme. És per aquest motiu que realitzem tests microbiològics que ens orienten sobre els pacients que requereixen prendre antibiòtics per via general.
Els col·lutoris bucals són útils per tractar la periodontitis?
A les farmàcies i els supermercats es poden trobar moltes substàncies que diuen que ajuden a prevenir les periodontitis. No hi ha cap producte específic que curi les periodontitis. Cal realitzar tractament a la clínica dental. En algunes ocasions el seu periodoncista li recomanarà algun producte específic per una situació concreta.
Qui ha de tractar els meus problemes de geniva?
El dentista té la capacitat de diagnosticar i tractar els problemes de genives, així com per aconsellar-lo sobre les mesures preventives que ajuden a mantenir sanes les genives, tant les seves com les de la seva família.
De vegades el dentista pot delegar algunes parts del tractament a l’higienista dental, com ara l’eliminació de la tosca i la instrucció sobre higiene oral. En molts casos el dentista sol·licita la col·laboració del periodoncista, especialitzat en el tractament de genives, per tractar els pacients, sobretot els més complexos i avançats.
La malaltia periodontal es cura?
El tractament aconsegueix aturar la malaltia periodontal de manera indefinida, amb el consegüent manteniment de les dents. A la pràctica això es pot entendre com una curació, però no podem oblidar-nos de fer les visites periòdiques de manteniment segons el protocol establert pel nostre periodoncista. Si no, la malaltia torna a reactivar-se.
De vegades no s’aconsegueix aquest resultat de control total, i la malaltia avança. Malgrat tot, ho fa de manera més lenta que sense tractament. Aquests casos són:
- Formes molt agressives, com, per exemple, les que apareixen en infants o adults joves.
- Fumadors. La major part de recidives o mala resposta al tractament es produeixen en fumadors.
- Pacients amb malalties generals (com les diabetis descontrolades).
El tractament periodontal és dolorós?
El tractament no és habitualment dolorós. Es pot usar anestèsia local en cas necessari. En el cas de requerir tractament quirúrgic es fa amb anestèsia local i, si ho desitja el pacient, es pot realitzar amb sedació conscient.
El periodoncista l’informarà de l’opció més adequada per a vostè.
De vegades, després del tractament queda una sensibilitat al fred que pot ser més o menys acusada. Gairebé sempre desapareix espontàniament després d’alguns dies o setmanes. Si no desapareix, consulti amb el periodoncista i li recomanarà alguns productes per solucionar el problema.
Quina relació té el tractament periodontal amb altres tractaments de la boca?
Un cop controlada la malaltia, cal fer altres tractaments a la boca que ajuden a controlar-la a llarg termini. Si s’havien posposat obturacions o empastaments a causa del tractament periodontal, en acabar-lo toca fer-los.
Sovint és necessari reposar les dents perdudes, ja que les pèrdues no reposades són un factor que afavoreix l’evolució de les malalties periodontals.
Igualment, normalment el tractament d’ortodòncia per posicionar correctament les dents millora el pronòstic general de la boca a llarg termini. En cada cas, el seu dentista haurà d’informar-lo sobre aquests aspectes, que exigeixen una valoració completa.
Què puc fer si perdo les dents per malaltia periodontal?
Si vostè va venir amb malaltia avançada a la nostra consulta, és possible que hagi perdut totalment o parcialment les dents. En aquest cas, és convenient que reposi les dents perdudes, atès que les pèrdues dentàries no reposades poden afavorir l’evolució de la periodontitis i disminuir l’eficàcia del tractament, i la funcionalitat i estètica bucal.
La millor manera de reposar les dents és mitjançant pròtesis fixes recolzades sobre les dents, en cas que les puguin suportar, o sobre implants. Les pròtesis amovibles perjudiquen la geniva i les dents romanents, per la qual cosa només s’han de col·locar si no es poden portar pròtesis fixes.
La decisió del tipus de pròtesi indicada en el seu cas l’ha de prendre el dentista, i exigeix una relativa complexitat. Per tant, li recomanem que s’asseguri bé abans de decidir i no confiar mai en qui no posseeixi la qualificació adequada.
Puc col·locar-me implants si tinc una malaltia periodontal?
Sí, però sempre després d’haver realitzat el tractament periodontal adequat i inactivat la periodontitis.
La millor manera d’assegurar un bon resultat del tractament amb implants a llarg termini és assegurar-se que no es té malaltia periodontal o, en cas d’estar afectat, tractar-la aviat.
Quins riscos té una malaltia periodontal per a les embarassades?
Hi ha evidència que la malaltia periodontal no controlada augmenta el risc de tenir un nadó immadur. El part prematur constitueix un problema important de salut perquè, malgrat que la mortalitat perinatal s’ha reduït dràsticament en els països desenvolupats, les escasses morts es concentren en els infants prematurs. A més, el cost econòmic de les atencions hospitalàries a aquests infants és molt elevat, i el patiment dels pares del nounat, immens.
Els estudis d’investigació evidencien que la malaltia periodontal en embarassades pot ser un factor de risc significatiu de naixements prematurs de poc pes. La influència d’aquest factor podria comparar-se fins i tot amb l’hàbit de fumar o el consum d’alcohol. El percentatge de parts prematurs per aquesta causa podria situar-se prop del 18%.
La menopausa pot influir en les malalties que afecten la geniva?
Darrerament, s’ha vist que hi pot haver una relació entre les alteracions en el metabolisme ossi a causa de la menopausa i les periodontitis. En la menopausa hi ha una davallada substancial dels estrògens (hormones), fet que pot desencadenar osteoporosi.
Malgrat que la malaltia periodontal no és una malaltia metabòlica dels ossos, sinó inflamatòria-infecciosa, és possible que un os de baixa qualitat sigui més susceptible a la destrucció produïda pels bacteris i que, per tant, la predisposició a la citada malaltia durant la menopausa s’accentuï.
D’altra banda, s’ha demostrat que les dones postmenopàusiques amb dents sanes i masticació normal pateixen un grau menor d’osteoporosi que les desdentades. Si considerem que la causa més freqüent de pèrdues dentàries en els adults és la malaltia periodontal, una bona salut periodontal garanteix que les dones no veuran reduïda la seva qualitat de vida per l’osteoporosi quan arribi la menopausa.
La salut periodontal influeix en la qualitat de vida de la gent gran?
Una sèrie d’estudis als països nòrdics van demostrar que la gent gran amb més dents sol ser més activa que la gent que en té menys i dedica més temps a activitats d’oci. Les dones amb més dents tenen més força física, capacitat de flexió i velocitat de reacció.
Cuidar la geniva de joves fa que mantinguem més dents i que disposem d’una millor qualitat de vida quan siguem grans.
Una geniva malalta pot perjudicar els esportistes?
Sí. Tradicionalment, els preparadors físics dels esportistes recomanaven una revisió bucal quan sofrissin alguna lesió muscular o articular de causa poc clara, tot i que no se sabia ben bé per què.
Estudis recentment fets al Japó han permès relacionar la presència de la malaltia periodontal amb la disminució de la capacitat muscular, flexibilitat i rapidesa de resposta física.
Quina relació té la salut de la geniva amb l’infart de miocardi?
Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de mort a Espanya.
Al llarg del temps hem anat coneixent el paper clau del colesterol elevat, l’obesitat, l’hàbit de fumar i la vida sedentària en el desenvolupament d’una MCV. No obstant això, aquests factors de risc no expliquen tots els aspectes clínics i epidemiològics d’aquesta malaltia. L’evidència ha establert vincles entre la presència d’infeccions cròniques i d’inflamació i les MCVs. No hi ha cap dubte que les infeccions cròniques més freqüents són la càries i les malalties periodontals, les segones en edats adultes, i que són més freqüents quan es pateix una MCV.
Hi ha gran quantitat d’estudis que indiquen la relació entre les malalties periodontals i els accidents cardiovasculars aguts (infart de miocardi i accident vascular cerebral). S’ha establert que la relació entre les infeccions dentals i l’arterioesclerosi coronària és de la mateixa magnitud que la relativa als factors de risc clàssics com el colesterol.
La presència en sang de determinades substàncies que apareixen en la inflamació (mediadors de la inflamació com citocines o altres) s’ha vinculat a l’aparició de malalties cardiovasculars. Sovint els bacteris presents a les bosses periodontals no tractats passen a la sang a conseqüència d’actes com la masticació. Això donaria lloc a la sobreproducció de citocines, que podrien causar efectes en òrgans distants com les artèries coronàries. Es tractaria de la disseminació general d’una malaltia localitzada a la boca.
El manteniment d’una correcta salut bucal basada en la higiene oral i les revisions periòdiques al dentista que diagnostiquin, previnguin i tractin la càries i les malalties periodontals constitueixen sens dubte una garantia més de la prevenció de les malalties cardiovasculars.
Quina relació hi ha entre la diabetis i la malaltia periodontal?
La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic que es caracteritza per la presència de nivells elevats de glucosa en sang (glucèmia), amb repercussions en diferents òrgans com el ronyó, els ulls, el cor i els òrgans amb vasos sanguinis petits. El tractament de la malaltia pretén estabilitzar els nivells de glucèmia dins dels límits de la normalitat, cosa que es fa amb aportacions externes d’insulina o altres substàncies d’efecte semblant.
La presència d’una malaltia periodontal pot fer més difícil controlar la glucèmia i augmentar el risc de complicacions vasculars. Totes dues circumstàncies estan relacionades amb la gravetat de la periodontitis. Paral·lelament, s’ha demostrat que el control de la periodontitis amb un tractament correcte pot millorar la situació del pacient diabètic, i fins i tot reduir la necessitat de medicació. S’ha determinat que el tractament periodontal redueix els nivells d’hemoglobina glicosilada, el que ens indica una millora del control de la diabetis.
Per tant, en el pacient diabètic, mantenir la salut de les genives garanteix la millora de la seva situació i de la qualitat de vida.
