Quins efectes tenen la bulímia i l’anorèxia a la boca?

25 de Novembre del 2019

Els trastorns de la conducta alimentària són aquells associats a la dieta, a el pes i la percepció de la figura corporal. Es considera que el seu origen és multifactorial, és a dir, causat per la combinació de factors genètics, psicològics i socioculturals.

La bulímia és un trastorn alimentari compulsiu, caracteritzat per episodis d’ingesta d’aliments excessiva associada a alta freqüència de vòmit. A vegades s’associa a la ingesta de medicacions com laxants o diürètics per evitar l’augment de pes.
En l’anorèxia s’ingereixen menys aliments, i normalment també es fa molt exercici, amb la intenció de no augmentar de pes.

A la boca aquests trastorns de l’alimentació poden relacionar-se amb:

– Erosió dental: es produeix pèrdua d’estructura dental per l’acció química àcida de el vòmit freqüent. Afecta, essencialment, les zones d’exposició a l’àcid, per tant, les cares linguals o palatines de les dents, les cares de la masticació i vores de les dents. La superfície dental desgastada s’observa molt llisa i brillant. La pèrdua d’estructura dental pot associar-se a vegades a deficiència de l’eficàcia masticatòria o hipersensibilitat dental.

– Càries: L’acidesa bucal afavoreix que puguin desenvolupar-se les càries. Però, a més, cal considerar que, en la bulímia especialment, es modifica amb freqüència la composició de la dieta, augmentant la ingesta de carbohidrats, la qual cosa afavoreix l’aparició de càries. En els casos en què els pacients prenguin antidepressius, a tot això cal sumar l’acció d’aquests en la reducció de la quantitat de saliva o xerostomia, també afavoridora de càries.

– Inflamació de les genives o gingivitis: es produeix essencialment per una modificació de la dieta, que pot produir defectes nutricionals que afavoreixin la inflamació.

– Les mucoses bucals solen estar enrogides i moltes vegades atròfiques per deficiències nutricionals. Al paladar pot haver lesions traumàtiques produïdes per la inducció del vòmit. La llengua sol estar vermella i seca pels vòmits.

– Es pot produir inflamació de les glàndules salivals.

– Solen observar llavis secs i esquerdats.

El dentista forma part de l’equip interdisciplinari que tracta el problema del trastorn del comportament alimentari.

El tractament dels efectes de la bulímia es podrà només realitzar de manera efectiva si es crea una bona relació del dentista i el pacient, en un ambient de comprensió.

Escoltar el pacient, conèixer des de quan té problemes i la freqüència d’ingesta i vòmits serà fonamental per al correcte tractament del pacient.

Els tractaments es basen en compensar els efectes del comportament, eliminant el dolor i hipersensibilitat que pugui tenir el pacient, tractant les càries i restaurant l’estructura dental perduda.

En cas de vòmit, es recomana usar esbandides d’aigua i bicarbonat a continuació, amb l’objectiu de canviar el pH bucal; també és recomanable no rentar-se les dents de manera immediata perquè l’àcid debilita l’esmalt dental. És recomanable l’ús de dentifricis o col·lutoris amb fluor. El dentista pot realitzar protectors de les dents, que eviten el desgast dental fins que finalitzi el tractament de l’trastorn alimentari.

També pot ser útil modificar la composició de la dieta, amb reducció de carbohidrats i àcids, augmentar la ingesta d’aigua o utilitzar productes que estimulin la secreció salivar.

Les revisions dentals freqüents aconseguiran reduir el malestar bucal del pacient i les conseqüències bucals dels trastorns de la conducta alimentària.